La poesia és l'art d'expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, tradicionalment mitjançant mots disposats segons la mètrica, que és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de composició.
REFLEXIÓ
A classe de COED vam escollir un poema per alumne per recitar-ho més endavant a la resta de companys. Jo vaig escollir a l'autor Miquel Costa i Llobera. Vaig estudiar aquest autor anteriorment i em cridava l'atenció la seva poesia perquè la poesia de Costa i Llobera representava la superació de la Renaixença i dels tòpics de la poesia jocfloralesca (Jocs Florals). A més a més partia del Romanticisme i enllaçava amb el Noucentisme, passant també pel Modernisme. Sempre es va moure entre dues constants estètiques: el Romanticisme i el Classicisme.
A classe de COED vam escollir un poema per alumne per recitar-ho més endavant a la resta de companys. Jo vaig escollir a l'autor Miquel Costa i Llobera. Vaig estudiar aquest autor anteriorment i em cridava l'atenció la seva poesia perquè la poesia de Costa i Llobera representava la superació de la Renaixença i dels tòpics de la poesia jocfloralesca (Jocs Florals). A més a més partia del Romanticisme i enllaçava amb el Noucentisme, passant també pel Modernisme. Sempre es va moure entre dues constants estètiques: el Romanticisme i el Classicisme.
AMPLIACIÓ
Jo he recitat el poema "Dins d'un Jardí Senyorial", crec que l'entonació i la postura ha estat l'adequada, i no me quedat en blanc en cap moment.
Jo he recitat el poema "Dins d'un Jardí Senyorial", crec que l'entonació i la postura ha estat l'adequada, i no me quedat en blanc en cap moment.
“DINS UN JARDÍ SENYORIAL”
Plau-me avançar per un jardí desert,
quan creix l’ombra dels arbres gegantina,
vegent sota el ramatge que s’inclina
com lluny blaveja l’horitzó entreobert.
Vegent muntanyes de contorn incert,
i en la pols d’or amb què la llum declina
daurada bellament qualque ruïna
dins la planura que en la mar se perd...
Plau-me veure de marbres rodejat
l’estany, on neden sobre l’aigua pura
bells cignes de plomatge immaculat,
i plau-me omplir la solitud obscura
de mon cor, amb la triple majestat
de la història, de l’art i la natura.
Miquel Costa i LLobera, Horacianes i altres poemes.
Barcelona: Ed. 62, MOLC, 1982
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada